logo

 

Introducció

El Sola de Sauri (Pallars Sobirà, Lleida), al Pirineu català, és una important concentració de art rupestre medieval (probablement Baixa Edat Mitjana, ss. XIV-XV AD) amb aproximadament 4,000 gravats. Es distribueixen en 100 hectàres i escenificades entre els 1000 i els 2000 metres sobre el nivell del mar (Gassiot Ballbé et al. 2020). Fins allà la recerca ha permès documentar 372 roques amb petroglifs que contenen de 3940 gravats. La investigació arqueològica sobre els gravats de Sauri es troba realment en les primeres etapes. Després de dues campanyes de camp de dues setmanes combinades, l’equip va treballar bàsicament per sistematitzar la gravació d’aquests gravats amb una majoria (~ 3,000) i roques gravades (~ 300) que s’han localitzat, fotografiat i descrit breument

El jaciment arqueològic

El jaciment es divideix en 5 zones i ocupa 101 hectàres

Les zones

Zone 1

Aquesta és la zona més alta, té 43.76 hectàres

Vista de la zona 1

Zone 2

Té 25.55 hectàres

Vista de la zona 2

Zone 3

Aquesta és la zona anomenada Santa Bàrbara, té 11.33 hectàres

Vista de la zona 3

Zone 4

És una zona d’arbres que té 8.87 hectàres

Zone 5

Aquesta és la zona més baixa, té 11.56 hectàres

Descripció de l’art rupestre

Es descriuen 364 roques gravades i 2964 gravats

Temes gravats

Els gravats es poden classificar en 5 temes principals:

Temes Subtemes
personatge arc
ballesta
casc/barret/corona
fletxa
cornamusa
cavall
home
cara
llança
espasa
dona
tecnic arc
ballesta
edifici
fletxa
cornamusa
llança
espasa
zoomorfe ocell
equid
cavall
quadrupede
literal lletres/paraula
geometric arboriforme
creu
estrella
ratlles traçades
creu cristiana
linia
pentacle
quadrangular
rhomboideus tramat
sagrat cor
zig-zag
nus de Salomó
xarranca
cercle
rosa
irreconeixible irreconeixible

A Sauri, com en la majoria dels llocs d’art rupestre, en moments en què el domini de l’escriptura només afecta a una petita part de la població, la gran majoria dels gravats representen figures geomètriques (n = 1393) o irreconeixible (n = 478). També es complicat comptar exactament quants figures hi ha perquè les seves figures s’associen i de vegades es fonen: personatge i genets, genets i cavalls, espasa i espadatgers, etc.

A continuació en detallem alguns exemples

Personatje

roca 55

La majoria dels personatges són masculins, tal com indica la presència reiterada de barba, com aquest genet. Les dones són molt menys nombroses. Finalment, l’anàlisi de correspondència mostra que els personatges masculí i femení poques vegades es troben a les mateixes roques.

Tecnic

roca 201

Llança (n = 140), espasa (n = 35), fletxa (n = 115) i ballesta (n = 81) són les armes més representades. Per contra, hi ha pocs arcs (n = 11)

Zoomorfe

roca 114

Una primera anàlisi de correspondència mostra que les ocell (n = 107) rarament s’associen a altres temes gravats.

Geometric

roca 3bis

Els pentacles (n = 221) són estrelles de 5 puntes executades en una sola línia trencada. Als llocs d’art rupestre de França, apareixen en perifèric d’altres temes gravats: Baldouin (Saint-Remy-de-Provence, Bouches-du-Rhône) i, Eissartènes B (Le Val, Var) (Hameau 2001). Probablement es tracta d’un senyal que són posteriors als altres signes gravats. A Sauri coneixem almenys un cas en què un pentacle es sobreposa a un personatge (roque 3bis), això va en la mateixa direcció: el d’una cronologia més recent de pentacles

Literal

roca 61

A Sauri, hi ha 22. L’exemple més interessant és, sens dubte, el de la roca 61 amb una grafia es en lletra gotica cursiva. El seu autor podria ser Pere Arnaldo, un monjo-procurador (notari) i membre del monestir de Gerri de la Sal conegut pels textos del mitjans XIV (1335-1369)

Nombre de gravats per roca

La distribució del nombre de gravats per les roques gravades és propera a una distribució logarítmica amb una majoria de roques amb 1 gravats i, de mitjana, amb 8.4 gravats

Altituds

Altituds generals

Les roques gravades es distribueixen entre els 1246 msnm i els 2001 msnm

Altituds de temes gravats

Els zig-zags i els arboriformes s’agrupen per sota dels 1450 msnm

Tècniques de gravat

La gran majoria dels gravats estan fets amb incisio fina (n = 2718)

Alguns d’aquests gravats tenen una pàtina clara (n = 152). Aquests gravats tenen estils o temes que sovint són diferents de la resta. Sens dubte tenen una cronologia més recent

Organització espacial

Els pentacles apareixen en roques diferents dels zig-zags i arboriformes. Per P. Campmajo (Campmajo 2012), els zig-zags són tardans i s’associen a portadors de ballesta com a Peyra Escrita r. A (Pirineus Orientals, França)

Les ballestes es troben en roques diferents de les altres armes (espases, llances, arcs)

Comparacions

Diversos llocs ofereixen comparacions satisfactòries amb els gravats de Sauri, per exemple el Castell d’Oroners (Àger, Lleida) (Bertran i Roigé and Fité i Llevot 1984) i el Castellfollit de Riubregós (Anoia) (VV.AA 1981)

Conclusions preliminars

Si és probable que els gravats del Solà de Saurí datin del Baixa Edat Mitjana, que resultin d’un període de realització força curt (homogeneïtat temàtica i tècnica, distribució espacial), de moment tenim més preguntes que respostes. Documenten algun episodi de conflicte viscut pels gravadors o només conegut per ells? Són obra de joves pastors que imaginen la vida del curs?

Difusió

Difusió scientifica

Tribuna d’Arqueologia

A la “Tribuna d’Arqueologia” de Barcelona, Ermengol Gassiot Balbè, Oscar Augé i Thomas Huet van presentar un primer estat de recerca sobre els gravats de Sauri

Tribuna d’Arqueologia video (21/04/21, Barcelona)

Distribució pública general

Gira de gravats de Sauri per a Tour Group amb el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), guiat per l’equip de treball UAB-GAAM

De tornada a l’aparcament de Llessui (04/08/21, Saurí)

L’equip de treball UAB-GAAM va organitzar una presentació dels principals gravats a Sauri després de la segona campanya de camp

Trobada amb els veïns de la Vall d’Àssua (24/10/20, Saurí)

Mitjans de comunicació

Els gravats de Sauri han tingut una important cobertura mediàtica

Televisió

PirineusTV

TV3

Web

www.vilaweb.cat

References

Tots els dissenys són de Sabina Lapedra

Bertran i Roigé, Prim, and Francesc Fité i Llevot. 1984. “Primera Aproximació a La Ceràmica Grisa i Als" Graffitti" Del Castell d’oroners (Àger, Lleida).” Acta Historica Et Archaeologica Mediaevalia, 1984-1985, núm. 5-6, p. 387-418. http://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/41680/193433-297672-1-PB.pdf?sequence=1.
Campmajo. 2012. Ces Pierres Qui Nous Parlent. Les Gravures Rupestres de Cerdagne: Des Ibères à l’époque Contemporaine. Trabucaire Editions.
Gassiot Ballbé, Ermengol, Oscar Augé Martínez, Thomas Huet, Sabina Lapedra, and Grau Xavier Sánchez Bonastre. 2020. “Prospecció i Documentació Dels Gravats Rupestres Medievals de Saurí (Sort, Pallars Sobirà). Memòria d’intervenció Arqueològica.” UAB-CSIC.
Hameau, Philippe. 2001. “L’art Schématique Linéaire Dans Le Sud-Est de La France.” L’Anthropologie 105 (4): 565–610.
VV.AA. 1981. “Los Grafitos de Castellfollit de Riubregos.” Quaderns d’Estudis Medievals 5: 278–310.